L’humor com a eina de comunicació també a l’empresa i a la formació
Hi ha missatges que hem vist mil vegades i que ja ni veiem.
“Deixa-ho net”, “No embrutis”, “Recorda tirar de la cadena”. Automatitzats. Invisibles.
Fa poc, entro en un lavabo i em trobo la tapa amb un missatge diferent:
“Déjame limpio (y no contaré lo que acabo de ver)” 😉
I vaig riure. Però, sobretot, vaig pensar:
això és exactement l’humor com a eina de comunicació ben utilitzada.
El missatge és el mateix de sempre, però el to és nou, simpàtic i, sobretot, eficaç.
A partir d’aquest lavabo podem parlar de mails internes, cartells, formacions, reunions… de tot allò que comuniquem a l’empresa i que, massa sovint, passa de llarg. I de com una dosi molt petita d’humor intel·ligent pot fer que, per fi, algú ens escolti.
Tot va començar en un lavabo: quan un missatge avorrit et fa somriure
H3: Per què ens fixem més en els missatges amb humor
Quan vaig llegir aquella tapa, em va passar una cosa molt simple:
em va arrencar un somriure i, de cop, el missatge es va quedar.
Això passa perquè l’humor:
- trenca l’automatisme (“ja sé què em diran”)
- desperta curiositat (“què hi posa, exactament?”)
- connecta emocionalment (un somriure crea simpatia immediata)
En el fons, tots sabem que cal deixar el lavabo net. Però al llarg del dia estem saturats d’ordres, normes i recordatoris. Un text neutre ja no hi entra; un text amb humor fi, sí.
Quan adaptem això a la comunicació interna, passa el mateix:
protocols de seguretat, processos, canvis d’eina, polítiques de vacances…
Missatges importants que la gent ignora perquè ja “sonen de fons”.
H3: Del “no embrutis” al “déjame limpio”: el mateix missatge, un impacte diferent
La gràcia d’aquell cartell no és només el gag.
És que no canvia el missatge, canvia l’envoltori.
- Missatge tradicional: “No embrutis el lavabo. Deixa-ho net.”
- Missatge amb humor: “Déjame limpio (y no contaré lo que acabo de ver)”.
En tots dos casos, l’objectiu és el mateix: que la persona tingui cura de l’espai.
Però amb humor:
- et genera simpatia – sembla que el lavabo et parli amb complicitat;
- t’alegra el dia – un petit somriure en una rutina molt poc glamourosa;
- t’impacta el comportament – tens més tendència a pensar “va, ho deixo com toca”.
A l’empresa podem fer el mateix: canviar el to de molts missatges sense rebaixar-ne la importància. L’humor no treu serietat al fons; treu rigidesa a la forma.
Per què l’humor funciona tan bé en comunicació
Redueix tensions i fa més agradable el missatge
En contextos professionals, sovint parlem de coses delicades: canvis d’equip, objectius exigents, feedback complicat, normatives noves… L’humor ben col·locat rebaixa tensió i fa que el missatge entri millor.
No es tracta d’acollonir menys, es tracta de fer més fàcil escoltar.
Quan començo una formació, per exemple, m’agrada trencar el gel amb algun comentari que connecti amb el dia a dia del grup. Un toc d’humor sobre una situació que tots han viscut genera una sensació molt potent: “aquesta persona ens entén”. A partir d’aquí, tot és més fàcil.
Millor record i més ganes de fer cas
Els missatges que ens fan riure o somriure es recorden més.
El cervell associa l’humor a una experiència agradable i guarda millor aquella informació.
Pensa en:
- un mail de recordatori de seguretat amb un meme ben triat,
- un cartell d’“obligatori casc” amb una il·lustració divertida,
- una presentació de direcció amb exemples exagerats (però reals) del que passa quan ningú llegeix els protocols.
No cal convertir l’empresa en un club de la comèdia, però sí acceptar que, si volem que la gent faci cas a segons quins missatges, fer-los una mica diferents ajuda molt.
Quan el somriure obre portes on la serietat no arriba
Hi ha situacions en què la serietat pura es queda curta.
Per exemple:
- reconèixer errors col·lectius,
- parlar de temes incòmodes,
- assenyalar incoherències de manera constructiva.
L’humor, usat amb molta cura, pot obrir la porta a converses que d’altra manera generarien defensiva. Un gag ben trobat sobre una situació absurda que passa cada dia pot fer que tothom s’hi vegi reflectit… sense que ningú se senti atacat.
I aquesta és una de les coses que més admiro de l’humor com a eina de comunicació: arriba on el to seriós, sol, no arriba.
Però compte: l’humor és una eina delicada
Humor fi, intel·ligent i respectuós
Aquí ve la part important:
fer humor és difícil.
Quan treballo amb humor en formacions o comunicacions internes, tinc molt present tres criteris:
- Ha de ser fi – res de bromes gruixudes ni de temes sensibles.
- Ha de ser intel·ligent – basat en situacions, no en col·lectius.
- Ha de ser respectuós – que ningú en surti humiliat o incòmode.
L’humor corporatiu ha de ser gairebé “neutre però potent”:
no toca ni política, ni religió, ni col·lectius vulnerables, ni aspectes personals (cos, accent, edat…). Es riu de situacions compartides, no de persones concretes.
Quan NO s’ha de fer servir humor en un missatge corporatiu
Hi ha contextos on, simplement, no toca:
- comunicats sobre accidents greus o situacions de risc,
- temes disciplinaris o d’assetjament,
- decisions que afecten llocs de treball de manera dolorosa,
- qualsevol missatge on l’empresa hagi d’assumir responsabilitat i demanar disculpes.
En aquests casos, el respecte passa per davant de tot.
L’humor pot esperar; ja hi haurà temps per tornar al somriure quan el tema estigui resolt.
Com saber si la teva audiència s’està incomodant
Un dels errors més grans és tirar pel dret amb un tipus d’humor sense observar la sala. En directe (reunió, formació, acte intern) tens molts indicadors:
- somriures forçats, mirades al terra, silencis estranys,
- comentaris després del descans del tipus “això sobrava una mica”.
Si veus que passa, la clau no és insistir-hi, sinó corregir el rumb: tornar a un to neutre, reconèixer (si cal) que potser no era el millor exemple i seguir.
L’humor no és mai obligatori. És només una eina.
I com qualsevol eina, si danya més que no ajuda, es guarda.
Formar i comunicar amb humor a les empreses
H3: Per què a les meves formacions busco impacte des del minut zero
Quan dissenyo una formació, tinc una obsessió sana:
que impacti i aporti valor des del primer minut.
Això vol dir:
- anar directe a la necessitat real del grup,
- tocar un “punt de dolor” que ells reconeguin,
- i fer-ho amb un to que els enganxi, no que els allunyi.
Aquí l’humor, ben dosificat, és clau.
Un exemple exagerat però real d’allò que passa a la seva empresa provoca rialles… i alhora pensament: “ostres, és que som així”. A partir d’aquí, la formació ja no va de teoria, va de nosaltres.
Petites dosis d’humor que ho canvien tot en una formació
No cal muntar un show. Parlo de:
- exemples quotidians explicats amb un punt d’ironia amable,
- anècdotes reals (sense noms ni cognoms) que tothom reconeix,
- dinàmiques on, a través del joc, es posa en evidència un hàbit poc útil.
Aquestes petites dosis:
- relaxen l’ambient,
- animen la participació,
- i fan que recordar el contingut sigui molt més fàcil.
Moltes vegades, al final d’una formació, la gent no recorda la diapositiva 27, però sí aquell moment en què tot el grup va riure perquè es va veure reflectit en una escena. I aquest record és el que després ajuda a canviar comportaments.
Conèixer bé la necessitat del grup per triar el tipus d’humor
Però aquí hi ha la clau: sense conèixer la necessitat real del grup, l’humor és perillós.
Abans de decidir com comunicarem –i quin humor podem fer servir–, cal entendre:
- què els preocupa,
- què els bloqueja,
- quin historial tenen amb la formació i la comunicació interna.
Només així podem triar un humor que ajudi a obrir, no a tancar.
L’humor ha d’estar al servei de l’aprenentatge, no al servei de l’ego de qui comunica.
Idees pràctiques per incorporar humor a la comunicació interna
Cartells, mails i presentacions que la gent realment llegeix
Algunes idees simples per començar a aplicar l’humor com a eina de comunicació interna:
- Cartells: convertir els típics “Prohibit…” en missatges més humans i simpàtics.
- Mails: afegir una frase inesperada al final, una referència a la realitat del dia a dia, una imatge senzilla que trenqui la monotonia.
- Presentacions: il·lustrar els errors habituals amb vinyetes o situacions exagerades que facin riure… perquè són massa reals.
La norma d’or: el missatge ha de seguir sent claríssim.
L’humor suma, no substitueix.
Revisar límits: què no hauria de sortir mai en un gag corporatiu
Abans de donar per bona una broma, val la pena preguntar-se:
- Pot ofendre algun col·lectiu?
- Pot tocar temes personals (cos, accent, edat, origen)?
- Pot banalitzar una situació greu per a algú de l’empresa?
Si el dubte existeix, és que probablement no toca.
El bon humor corporatiu fa que tothom s’hi senti inclòs, no pas jutjat.
Com provar un missatge amb humor abans de fer-lo circular
Un truc molt senzill: beta testing intern.
- Prova el missatge amb un grup petit i divers.
- Observa reaccions, demana feedback honest.
- Ajusta el to fins que el gag faci riure sense incomodar.
Això és especialment útil en campanyes internes grans (canvis d’eina, moviments d’oficina, noves polítiques, etc.). Millor rectificar abans que no després d’haver enviat el missatge a tothom.
Riure junts per comunicar millor
El valor del somriure en la cultura d’empresa
Més enllà d’un cartell divertit o una formació amena, l’humor diu molt de la cultura d’empresa.
Una organització on es pot riure (amb respecte) és una organització on:
- hi ha confiança,
- es pot parlar dels errors,
- i la comunicació no és només unidireccional.
El somriure compartit és un senyal de complicitat.
I la complicitat és el millor terreny perquè la comunicació sigui honesta i eficaç.
Quan un petit gag converteix una comunicació normal en una experiència
Si tornem al lavabo del principi, el missatge era molt normal.
Però aquell toc d’humor el va convertir en una petita experiència: el recordaré sempre.
A l’empresa, passar de “comunicació correcta” a “comunicació memorable” sovint només requereix això:
una petita dosi d’humor intel·ligent, prudent i molt ben col·locada.
No es tracta de fer el pallasso.
Es tracta de fer servir l’humor com el que és: una de les millors eines de comunicació que tenim a l’abast.
FAQs breus
Quan és bona idea utilitzar humor en la comunicació interna?
Quan el missatge és clar, no tracta temes delicats i vols augmentar atenció i record. Ideal en recordatoris, normes, llançament de projectes o formacions.
L’humor pot fer-me perdre autoritat com a directiu o formador?
Si és fi, respectuós i coherent amb el teu rol, passa el contrari: et fa més proper i facilita que la gent t’escolti.
Com sé si m’estic passant amb l’humor?
Si el gag és més protagonista que el missatge, o si detectes incomoditat a la sala, toca frenar. L’humor ha d’ajudar, no distreure ni fer mal.
