1) Què és el slow work (i per què no és “anar més a poc a poc”)
El slow work no va de moure’s a càmera lenta, sinó de moure’s amb intenció. Vol dir prioritzar la qualitat per davant de la quantitat, la profunditat per davant de la dispersió i les decisions pensades per davant de les decisions en pilot automàtic. En el meu cas, quan he de decidir bé, primer freno: baixo una marxa, redueixo el soroll i concentro l’energia en el que importa. Aquest gest —petit però clau— baixa errors, evita correccions i, paradoxalment, ens fa arribar abans.
Com al Slow Food: planificar, executar amb cura i gaudir del procés. A l’empresa és planificar el treball, fer-lo amb focus i celebrar el resultat. No és fer menys; és fer millor: menys tasques alhora, menys reunions que no aporten i menys “tot per ahir”. Això es nota al compte de resultats: menys fricció, menys rotació per burnout i més productivitat real.
El slow work és una filosofia de gestió que prioritza qualitat, profunditat i ritmes humans per crear valor sostingut. No vol dir anar a mig gas; vol dir encertar el ritme: alternar intensitats, protegir espais de concentració, limitar el Work In Progress (WIP) i decidir amb claredat.
Connecta directament amb el Slow Food:
- allà parlem d’ingredients bons i traçables → aquí, informació clara i criteris d’èxit;
- allà, temps de cocció → aquí, blocs de focus sense interrupcions;
- allà, recepta i manera de fer → aquí, processos “prou bons” i prioritats visibles;
- allà, gaudir del menjar → aquí, reconeixement i sentit de la feina.
I comparteix ADN amb altres moviments slow coneguts:
- Slow Travel: viatjar menys estressat per viure millor l’experiència → projectes amb menys canvis de rumb i més aprenentatge.
- Slow Cities (Cittaslow): espais pensats per a les persones → agendes i reunions pensades per a la feina profunda.
- Slow Education: aprendre amb atenció i pràctica → equips que milloren per iteracions curtes i feedback primerenc.
En resum: el slow work no frena el negoci; frena el soroll perquè el que importa tregui el màxim rendiment. Quan baixes una marxa per pensar, arribes més lluny i amb millor qualitat.
Mites per tombar
- “Slow” = menys productivitat → fals. El slow work augmenta el rendiment sostingut i redueix errors.
- Només per a equips creatius → no. Qualsevol equip del coneixement hi guanya evitant la multitasca i el soroll.
- Incompatible amb terminis tancats → al contrari: millora la precisió i protegeix els lliurables crítics.
2) Slow + Agile: el binomi que necessiten els equips avui
Agile aporta cadències, transparència i lliurament iteratiu. El slow work hi afegeix profunditat, descans estratègic i claredat. Junts funcionen com un “sistema operatiu” equilibrat: sprints amb focus, cerimònies més lleugeres (o pautes), WIP limitat i finestres de concentració.
Quan vaig baixar marxes del dia a dia i reservar blocs de treball profund, els sprints van deixar de semblar una cursa sense aire. La entrega continuava arribant, però amb menys urgències artificials i més qualitat a la primera. El slow no competeix amb Agile; el fa més humà.
Claus d’integració
- Limitar les tasques iniciades però no acabades per persona/equip (WIP): res de “tot alhora”.
- Pauses reals entre blocs cognitius intensos.
- Backlog ordenat per impacte, no per soroll polític.
- Ritme sostenible: mesurar capacitat real i protegir-la.
3) Liderar amb focus: menys soroll, millors decisions
El lideratge slow comença per decidir quan decidir. Una pràctica decisiva és crear espai: silenciar notificacions, entrar en mode monobloc i pensar abans d’actuar. Quan ho faig, baixa la tensió i puja la claredat. I el més important: l’equip ho replica.
Tres moviments de lideratge slow
- Agenda de decisions: agrupa decisions en finestres diàries (p. ex., 12:00–13:00) i evita microinterrupcions.
- Priorització visible: un tauler amb NOMÉS tres prioritats per persona. Si entra una cosa, una altra en surt.
- Processos “prou bons”: documentar l’essencial per no decidir el mateix vint vegades.
Evitar el fast working (multitasca crònica, urgències constants) no és postureig: prevé el burnout i manté talent fidelitzat. Quan reconeixem la feina ben feta i donem temps real per fer-la, puja el compromís i baixa la rotació.
4) Comunicació slow: reunions essencials i missatges clars
La comunicació slow redueix la “reunionitis” i millora la comprensió. Abans de convocar, pregunta’t: cal reunió o val un missatge per escrit ben estructurat?
Política de reunions essencials
- Propòsit clar (decidir / informar / cocrear).
- Agenda mínima i documentació prèvia.
- Durada estàndard: 25’ o 50’ (mai 30/60 per inèrcia).
- Sortides concretes: decisions, responsables i terminis.
Des que ens centrem en poques coses i ben fetes, cada conversa és més tranquil·la i efectiva. La gent gaudeix la feina i això es veu a la qualitat.
5) Hàbits operatius setmanals per a equips d’alt rendiment sostenible
Se’n pot dir hàbits, pràctiques o pautes. El nom és el de menys; el que importa és que funcionen.
Blocs de concentració
- Dos blocs diaris de 60–90’ sense interrupcions.
- Senyalització visible (no molestar / mode focus).
Regles de notificacions
- Silenciar apps durant els blocs de focus.
- Finestres de resposta (p. ex., 11:30 i 16:30).
Punts de control lleugers
- Dilluns: Pla d’impacte (top-3 prioritats de la setmana).
- Dimecres: Revisió de risc (què posa en perill la entrega?).
- Divendres: Tancament i reconeixement (què hem après + agraïments).
Quan frenem per ordenar la ruta, després podem “donar gas” sense derrapar. Mai a fons — allà comença el fast working i els seus costos ocults.
6) Cas de negoci: retenció, engagement i compte de resultats
El slow work fidelitza talent perquè respecta la feina ben feta. Equips que gaudeixen el que fan rendeixen més i duren més. Quan es reconeix a les persones i se’ls dona temps real per executar, s’elaboren millors entregues i hi ha menys rotació. La fórmula és simple:
menys soroll → més focus → millor qualitat → menys costos.
7) Obstacles típics i com superar-los sense frenar l’entrega
- Cultura del “tot urgent”: redefineix urgència; nivells (P1–P3) amb temps de resposta acordats.
- Por a “baixar el ritme”: mostra dades de qualitat/entrega després de provar 30 dies.
- Dependència de reunions: trasllada informació per escrit amb plantilles clares.
- Multitasca crònica: límit de WIP i tauler visible. En la meva experiència, fer menys a la vegada desbloqueja més projectes.
Conclusions
Liderar en mode slow no és baixar el llistó; és pujar l’estàndard. Frenar per pensar, gaudir el que fem i enfocar-nos en l’important ens permet decidir millor, comunicar amb claredat i lliurar amb qualitat. Aquesta és la productivitat que sí compensa.
